Aviat vaig prendre consciència de la relació interdependent que s'establia entre ensenyar idiomes, continguts específics, i ensenyar a pensar, sentir i en definitiva, viure. Així, en la mesura que les alumnes trobaven un sentit a allò que els ensenyaves, ja fos un temps verbal, vocabulari o com redactar un text, la seva disposició a l'aprenentatge millorava exponencialment. Aquest sentit que facilitava els permetia aplicar l'après en les seves vides personals, En una situació vital concreta que millorava la seva vida. Aquesta millora en la seva actitud davant l'aprenentatge tenia un efecte immediat de millora en la seva capacitat d'escoltar, de raonar, en el seu nivell d'atenció, en la seva comprensió, etc. Les seves capacitats cognitives s'estiraven de la mateixa manera que enfortim la nostra massa muscular quan acudim a un gimnàs. En aquest lloc no canviem un sistema muscular per un altre millor, sinó que enfortim o augmentem el volum de què ja tenim. Aquest mateix efecte es donava en les classes. En aquest moment vaig prendre consciència de la importància de conèixer el funcionament de la nostra ment i vaig decidir abandonar l'ensenyament per començar una formació específica. Vaig començar els meus estudis de psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), estudis que vaig compaginar treballant en un gabinet de psicologia durant uns anys. A l'acabar la meva formació universitària vaig obrir el meu actual consulta de psicologia.